En aquest video podem observar fotografies de les set meravelles del món.
A continuació, us facilito informació de les set meravelles del món.
divendres, 23 de gener del 2009
1. La Gran Muralla Xinesa.
La Gran Muralla Xinesa (significa Muralla Llarga) és una antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.
És l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. Te una alçada mitjana de 7 m. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km.
És l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. Te una alçada mitjana de 7 m. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km.
- Va començar a construir-se al segle III aC. (entre els anys 220 - 200 a.C., pel primer Emperador Xinès Qin Shi Huang).
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. Van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
2. La Ciutat de Petra (Jordània).
La Ciutat de Petra (significa Pedra) fou una ciutat d'Aràbia a la moderna Jordània. Fou capital dels edomites i dels nabateus i després de la província romana d'Aràbia Pètria, més tard anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf Elamític.
- Fou conquerida per A. Corneli Palma. El 104 i va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab al segle VII.
Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.
La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (el Tresor), de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt impressionant és l'aspecte del monestir (al-Deir); a la zona hi ha també altres restes, incloent un teatre i un aqüeducte romans.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.3. El Crist Redemptor (Brasil).
El Crist Redemptor (la que va acumular més polèmica) és una estàtua de Crist situada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. La estàtua amida 39,6 metres i pesa al voltant de 700 tones. Està situada al cim del Mont Corcovado, de 700 metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada el 12 d'octubre de 1931, després de 5 anys d'obres. El monument és un símbol per al cristianisme, però alhora ha esdevingut també una icona inconfusible per a la ciutat i per tot el país.
- La idea de construir un monument colossal de simbologia cristiana a Rio de Janeiro data de mitjans del segle XIX, i l'obra va ser encarregada a l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul Landowski.
dijous, 22 de gener del 2009
4. El Machu Picchu (Perú).
El Machu Picchu és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca en el Perú.
La ciutat sagrada de Machu Picchu (Muntanya Vella) està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de
Segons els arqueòlegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial). En tot l'espai, es troben al voltant de 140 construccions entre temples, santuaris, places i nuclis residencials.
El Machu Picchu va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.
5. El Chichén Itzá (Mèxic).
El Chichén Itzá és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán, entre les ciutats de Valladolid i Mérida. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá és molt visitada.
Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia chi significa «boca» i chen «pou». Itzà (Itza) és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys 435 i 455 i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del segle X, Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca i probablement era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la península de Yucatán. L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants.
Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la Piràmide de Kukulkan, també anomenada el Castillo, un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular. S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una altura de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el 1988.
6. El Coliseu de Roma (Itàlia).
El Coliseu de Roma conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.
- L'Amfiteatre Flavi de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La construcció començà entre l'any 70 dC i el 72dC i finalitzà el 80 dC.
La part superior del Colosseu era originàriament de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223.
El Coliseu va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s’escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l’aire lliure. Cada espectador ocupava l’espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l’emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones.
Aquest edifici es basa en una construcció arquitravada. El primer pis, de 80 arcades, és d’ordre dòric toscà i en reflecteix robustesa i virilitat; el segon pis és d’ordre jònic i es compon de base, fust més esvelt que el dòric i un capitell de volutes; el tercer pis és d’ordre compost, amb el capitell amb fulles d’acant. El quart pis i el darrer, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes d’estil corinti.
7. El Taj Mahal (Índia).
El Taj Mahal (La paraula "Taj" prové del persa, llenguatge de la cort mogol, i significa "Corona", mentre que "Mahal" és una variant curta de Mumtaz Mahal, el nom formal en la cort d'Arjumand Banu Begum, el significat de la qual és "Primera dama del palau". Taj Mahal, llavors, refereix a "la corona de Mahal", l'estimada esposa de Sha Jahan) és un gran mausoleu ubicat a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna, construït per l'emperador mongol Shahjahan en honor a la seua difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu 14è fill.
El Taj Mahal és considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmics, perses, indis i turcs. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
- Va ser construït entre el 1631 i el 1654, i s'estima que es van necessitar uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que el mausoleu cobert per la cúpula de marbre blanc és la part més coneguda, de fet el Taj Mahal és un conjunt d'edificis integrats.
Té una altura aproximada de 60 metres, i la cúpula principal amida 20 metres de diàmetre i 25 d'altura.
El disseny general s'inspira en una sèrie d'edificis timurins i mongols, entre els quals es troben el Gur-i Amir (tomba de Tamerlà), la tomba de Itmad-Ud-Daulah i la Jama Masjid, a Delhi.
Al 1983, el Taj Mahal va ser triat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, i actualment és una important destinació turística.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)